jueves, 25 de octubre de 2007

Poema de Tardor

Els arbres es muden
de roig i de groc ,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,

les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
les mosques s´amaguen,
l´hivern és a prop.
Les flors espantades
es tanquen de cop.

2 comentarios:

ester dijo...

Ei!
Ja és el segon cop que intento escriure el comentari... no estava registrada! Només et deia que ja m'agrada que tinguis aquest blog perquè així ens comunicarem a un nivell més "professional" jejeje. Jo també vaig fer servir la imatge d'aquestes fulles per treballar la tardor. Només hi ha dos comentaris oi?
Vagi molt bé!

Anna dijo...

Hola wapíssima!!!
Tal com t'he dit, he tardat una miqueta, però ara tenia una estona i he visitat el teu blog. Està molt i molt bé, m'ha agradat, i ja que parles del disseny, m'agrada molt el que has triat!
Que xulo comunicar-nos per aquí també, jeje!
Bé, un petonet.